El teu Centre

Ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres el text que hem estat treballant aquesta setmana a les classes, i que vam trobar a internet:

Dins la panxa d’una embarassada hi havia dues criatures conversant i una li va demanar a l’altra:

Creus en la vida després del naixement?

La resposta va ser immediata:

-És clar que sí, alguna cosa hi ha d’haver després del naixement. Potser som aquí principalment perquè necessitem preparar-nos pel que serem més tard.

-Bestieses, no hi ha vida després del naixement! Com seria aquesta vida?

-No ho sé exactament, però estic segur que hi haurà més llum que aquí. Potser caminarem amb els nostres propis peus i menjarem amb la boca.

-Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar amb la boca? És totalment ridícul. Allò que ens alimenta és el cordó umbilical. Jo només dic una cosa: la vida després del naixement és una hipòtesi definitivament exclosa, el cordó umbilical és molt curt.

- Jo crec de veritat que certament hi ha alguna cosa. Potser serà una mica diferent del que estem habituats aquí.

- Però ningú n’ha vingut d’allà; ningú ha tornat, després del naixement. El part tot just conté la vida. Vida que,al cap i a la fi,no és més que una angoixa prolongada en aquesta absoluta foscor.

- Bé, jo no sé exactament com serà després del naixement, però segur que veurem  la mare i ella ens cuidarà.

- La mare? Tu creus en la mare? I on se suposa que seria aquesta mare?

-On? A tot el nostre voltant! En ella i a través d’ella vivim. Sense ella tot això no existiria.

- Jo no ho crec pas, no he vist mai cap mare, cosa que demostra que la mare no existeix.

-Bé, però a vegades, quan estem en silenci , pots sentir-la cantant o sents com ella acaricia el nostre món.  Saps què?  Llavors penso que la vida real només ens espera i que ara tot just ens estem preparant per a ella...